Més preocupacions per al Palau de la Zarzuela i per al rei d'Espanya, Felip VI. El seu pare, Joan Carles I, i l'empresari català Josep Cusí, de 86 anys, amic personal d el successor de Francisco Franco al capdavant de l'Estat, van finançar el gairebé mig milió de dòlars que va costar l'any 2004 el viatge de noces del llavors príncep d'Astúries i de la seva dona, Letícia.

La difusió dels detalls, fins ara mantinguts en secret, esdevé un nou maldecap per a Felip i erosiona encara més la ja molt deteriorada imatge de la institució monàrquica en uns moments en què plouen les denúncies, les investigacions i les informacions sobre les presumptes  comissions il·legals que hauria obtingut Joan Carles I mentre era la màxima autoritat espanyola. Comissions conegudes a partir de les gravacions fetes públiques el 2015 de l'excomissari Villarejo amb l'examant del rei Corinna  Larsen. De fet, la Fiscalia del Suprem investigarà les comissions del rei emèrit obtingudes per la construcció de l'AVE a la Meca.

Pel que fa al viatge de lluna de mel, el diari britànic The Sunday Telegraph  revela en la seva edició d'avui diumenge que Joan Carles va pagar 198.500 dòlars (177.591 euros), mentre que la resta de la factura, 269.000 dòlars (240.600 euros), la va costejar la companyia Navilot, propietat de l'esmentat empresari Cusí, un home estretament vinculat a l'emèrit, amb qui durant anys, des de principis de la dècada dels 70, va navegar a bord del iot de competició Bribón.

La sortida a la llum dels aspectes financers del viatge de noces deixa poc menys que en paper mullat l'històric anunci del Palau de la Zarzuela, del 15 de març passat, en què l'actual rei d'Espanya assegurava que renunciava a "l'herència de Joan Carles que personalment li pogués correspondre així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera d'origen, característiques o finalitat que puguin no estar en consonància amb la legalitat o els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada i que han d'informar l'activitat de la Corona". Ras i curt, però, Felip de Borbó ha gaudit en vida del seu pare i, des del primer moment, dels presumptament tèrbols negocis que Joan Carles I hauria dut a terme durant dècades, com a mínim fins a la seva abdicació, l'any 2014.

En aquest sentit, conèixer d'on van sortir els 177.591 euros que Joan Carles I va pagar pel viatge de noces esdevé, un cop més, un afer de primera magnitud política, amb una Corona cada cop més assetjada, tot i la resistència del Congrés de Diputats a obrir cap investigació per esbrinar-ne els fets. Pablo Echenique, portaveu de Podem, ha assegurat al Sunday Telegraph que, "si es confirma aquesta informació, és un tema molt seriós i que posa en dubte la versió dels esdeveniments que Felip VI ha mantingut fins ara". "L'origen d'una suma tan gran exigiria, sens dubte, una explicació", ha afegit.

I Gabriel Rufián, cap de files d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés, ha assegurat també al mateix diari que volen "anar a l'arrel de la qüestió, no només investigar les comissions saudites corruptes de Joan Carles, sinó tots els diners de les empreses de la monarquia". "Si els diners són corruptes, el rei els hauria de retornar i oferir-ne explicacions", ha afegit.

Volta al món de superluxe

Felip i Letícia es van casar a la catedral de l'Almudena de Madrid el mes de maig del 2004. Immediatament després, van iniciar una volta al món de superluxe que els va dur a Jordània, diferents indrets del Sud-est Asiàtic, les illes Fiji i Samoa al Pacífic, Califòrnia i Mèxic. En alguns dels documents de reserva de les estades que ha pogut consultar el diari britànic, Felip i Letícia s'identifiquen com a senyor i senyora Smith. El  Sunday Telegraph també ha vist una nota manuscrita en què agraeixen al personal de l'exclusiu complex Wakaya, d'una illa privada de les Fiji, les seves atencions. Els allotjaments de la parella reial espanyola van costar en aquest indret 33.000 dòlars (29.500 euros) durant cinc nits. L'illa privada de Wakaya va ser comprada el 1973 per l'empresari canadenc de la mineria d'or David Gilmore.  

Actualment, i des del 2019, el  fiscal suís Yves Bertossa investiga e l suposat pagament de 100 milions de dòlars del ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita, el 18 d’abril del 2008, al compte d’una fundació panamenya anomenada Lucum al banc Mirabaud & Cie, domiciliat al bulevard Georges-Favon 29, de Ginebra, de la qual seria beneficiari el rei. A petició de la fiscalia suïssa,  Anticorrupció espanyola va enviar les seves dades sobre les comissions de l'AVE.

El 'càstig' de Felip al pare

L'esmentat comunicat del Palau de la Zarzuela, en què Felip VI també informava que retirava al pare l'assignació pública de gairebé 200.000 euros de què gaudia, va ser una resposta a les sospites de corrupció i, especialment, a les informacions, també del Sunday Telegraph, que Felip VI era beneficiari d'un fons offshore de Joan Carles I.  La casa reial va admetre així ìmplicitament, amb el càstig imposat al pare, la culpabilitat de Joan Carles I en els presumptes escàndols de corrupció que s'han conegut els darrers cinc anys anys.

La decisió de Felip VI de renunciar a l'herència futura, però, és del tot simbòlica i només una manifestació d'intencions. D'acord amb l'article   1.271 del Codi Civil no és possible fer-ho fins que al beneficiari se li hagi comunicat que en rep una per un decés, en aquest cas el de Joan Carles. 

La casa reial espanyola s'ha negat a comentar la informació que difon el rotatiu britànic i que signa el periodista freelance James Badcock, corresponsal a Madrid del Telegraph i del Sunday Telegraph. Tampoc els representants legals de l'empresari Josep Cusí han ofert una explicació de per què Navilot va pagar més de la meitat de la factura del viatge.